miquel solís

"Miradas cotidianas", Córdoba

2009-09-16T00:18:00.002+02:00

exposició a Olot

2008-11-29T10:38:00.001+01:00

“Realitats”,al Fons d’Art d’Olot. Del dia 13 de desembre fins el 6 de Febrer de 2009.

el Camí de Santiago

2008-09-24T18:00:00.002+02:00

en bicicleta i amb l'amic Quico Gavara.

com em moc

2008-09-20T13:43:00.000+02:00

La perseverança en el treball, conèixer gents i la llarga trajectòria que m’ha donat l’oportunitat de moure’m, primer per tot Catalunya i després per l’estat espanyol. En l’actualitat, he tingut el plaer i el privilegi de viatjar als Estats Units i exposar a Nova York. Ara, en aquestes dates preparo varies coses.
Recentment he viatjat a Suïssa. El mes de desembre exposaré a la seva la capital, Berna, a la galeria Christine Brugger.
Espero que això no pari i que la meva pintura s’ampliï i es projecti d’una manera especial per tot el món.
Em seguiré movent i treballant perquè així sigui.

pintura en el cavallet

2008-09-17T13:35:00.001+02:00

En aquests moments el tema que tinc en el cavallet és una avinguda de Nova York, titulat “Flatiron Bulding”. De les meves composicions m’agrada provocar aquells espais buits de forma, però no de color. En els quals es determina segons la llum de la composició o del meu criteri. Vermells purs blancs o bé en negres total, provocant l’atenció cap el que m’interessa, representant un llenguatge de tractament realista donant una sensació fotogràfica perquè l’espectador quedi atrapat en aquest punt, el de no saber com l’artista ha arribat a la conclusió de l’obra que està mirant.
Us recordi que el mitjà no justifica la finalitat, el que compte és l’obra d’art en conclusió.

com pinto

2008-09-15T13:22:00.001+02:00

Ho intentaré explicar. Tot a la vida requereix coneixement i experiència, i amb el temps que porto en el món de la pintura penso que en tinc. 30 anys caminant per els camins de les formes i dels colors te’n donen. La gent que em coneix sap que la meva pintura i la meva manera de pintar han estat i són inquietes i variables. Moltes són les raons de la seva causa, però ara toca parlar sobre com pinto.
Actualment la meva pintura i jo ens entenem força bé. Sempre m’he mogut en una tendència figurativa. Per començar diré que el meu treball comença com si d’un reporter gràfic es tractés. Recollint imatges amb la càmera fotogràfica. Sempre dic que dibuixar és visió, sense ella és difícil compondre. La fotografia és el meu primer contacte amb el que vull pintar i d’aquesta manera desenvolupar la composició per treballar.
La tecnologia no deixo que se m’escapi. Sí, l’utilitzo i vull treballar amb ella. Entenc i crec que el mitjà no fa la finalitat. Fusionant maneres i disciplines artístiques diverses la meva pintura adquireix forma, i jo em sento com si fóssim només un. Poder sentir-te tan unit amb alguna cosa a la vida et motiva i gratifica.
Quan pinto em sento bé, i més quan allò que pinto arriba a qui ho mira.

Berna, Suiza

2008-07-19T10:54:00.002+02:00

el Metropolitan

2008-07-19T10:51:00.002+02:00

imatge presa al Museu d'Art Metropolitan de Nova York

a Washington

2008-07-19T10:47:00.001+02:00

monument a Albert Einstein

la creació

2008-07-07T14:48:00.002+02:00

L’Estudi d’Art, al carrer Ramon Turró 7 de Malgrat de Mar, presenta l’obra en permanència de l’artista Miquel Solís. La pintura que treballa en aquests moments. Des de l’any 2000, el pintor té la gran satisfacció de disposar d’un estudi obert al públic i, d’aquesta manera, les persones que ho desitgin poden veure’l treballar i veure la seva pintura.

Em podeu trobar pintant a la part baixa de la galeria de l’Estudi d’Art, on es pot contemplar el més recent de la meva obra. Junts, podrem comentar el treball que estic realitzant en aquests moments.
Després d’un llarg camí, pintant amb diferents estils i temàtiques, madurant la pintura, després d’un llarg i profund estudi, recuperant una de les temàtiques que sempre més m’han atret, el tema urbà. Pinto i vull pintar tot allò que m’envolta. El que és quotidià al carrer m’atrau i m’aturo per després plasmar-ho a les meves teles.
Quan em moc per les ciutats i veig el moviment que es crea en els seus carrers, uns per aquí i altres per allà, el caos del bullici de la gent i la circulació (el edificis m’interessen però menys), els pinto. L’apreciació de tota aquesta fauna urbana em dóna per explicar i plasmar temes quotidians i poder pintar d’una manera clara i definir en una tendència realista.

concert de jazz

2008-04-20T08:34:00.004+02:00

Amb motiu de promocionar i fer arribar a la gent l'art d'una manera especial, fusionant-lo amb la música, l'ESTUDI D'ART de Malgrat ofereix un concert de jazz el pròxim dissabte dia 26 d'abril a les 16:30h a càrrec dels músics Warburton (contrabaix), Dani Domínguez (bateria) i Juan Carlos Narzekian (saxo). Durant el concert se sortejarà una reproducció titulada “El saxo”, obra digital de l'artista Miquel Solís.

ciclista a la ciutat

2008-02-23T17:18:00.000+01:00

torre chrysler, al fons

2008-02-23T17:17:00.002+01:00

times square

2008-02-23T17:17:00.001+01:00

pont de brooklyn

2008-02-23T17:16:00.001+01:00

passa el bus

2008-02-23T17:13:00.000+01:00

pas en verd

2008-02-23T17:12:00.002+01:00

llums

2008-02-23T17:12:00.001+01:00

el bus groc

2008-02-23T17:11:00.000+01:00

cuadríptic

2008-02-23T17:10:00.000+01:00

al pas

2008-02-23T17:09:00.000+01:00

entre universitat i pelai

2008-02-23T17:08:00.000+01:00

plaça catalunya

2008-02-23T17:07:00.000+01:00

passejant per barcelona

2008-02-23T17:06:00.000+01:00

passeig per la tarda

2008-02-23T17:05:00.000+01:00

passeig de gràcia

2008-02-23T17:04:00.000+01:00

passeig barcelona

2008-02-23T17:03:00.000+01:00

passejant per barcelona

2008-02-23T17:02:00.002+01:00

raül maigí

2008-02-23T16:58:00.000+01:00

Miquel Solís està recollint fruits després de 30 anys d'ofici. No pas qualsevol pintor aconsegueix exposar a Nova York, i ell ha fet un salt de gegant des del seu estudi de Malgrat de Mar fins a Manhattan, on la primavera passada va poder contraposar la passió personal per dues ciutats. La pintura urbana que reflecteix Barcelona i Nova York és també protagonista de la mostra que ara arriba a Sitges.
El pintor gironí (Sant Gregori, 1957) ha detingut la mirada en l'asfalt dels carrers, el batibull del trànsit, taxis i busos, i el moviment dels transeünts. Realista, però sense arribar al detallisme, amic de l'espàtula, no acaba de perfilar els contorns, sinó que ofereix imatges gairebé desenfocades en les qual aconsegueix que el ritme vertiginós de la ciutat adquireixi un to més pausat, més amable. Tot i així, en aquesta tongada busca la provocació de l'espectador amb composicions de marcats contrastos: l'asfalt i l'horitzó són completament blancs en escenes diürnes molt lluminoses, que romanen com suspeses en el temps, mentre que en les nocturnes tot el que envolta turismes i edificis és d'un marcat color vermell, molt més agressiu, com en l'horitzó de la silueta urbana rere el pont de Brooklyn. El pintor fa en aquest estadi un pas molt arriscat que desconcerta, però també interpel·la.
És la de Solís una mirada particular, fascinada per la vida que emana la ciutat. Tant es fixa en un ciclista com en una cantonada, o en un angle desapercebut de la plaça de Catalunya... cerca la instantània del moment quotidià i lliura el protagonisme al conjunt de l'ecosistema urbà. Més que estrès, evoca serenitat, en els tons freds de les avingudes americanes i també en els ocres mediterranis de la capital catalana.
La fotografia és la base dels seus olis, tot i que també demostra la traça amb el llapis amb petits dibuixos en què insisteix en les figures de ciclistes, turistes, gent que deambula per una ciutat en què els elements de referència són els semàfors i altre mobiliari urbà. Però enmig de la jungla urbana hi ha lloc per a les sorpreses. I és que entre tant reclam publicitari, un es pot trobar el pòster anunci d'un esportista, Leo Messi, que el pintor utilitza amb el doble objectiu de reivindicar la passió futbolística i blaugrana, però també per practicar la vella tècnica de l'autoretrat; si s'hi fixen bé, el veuran reflectit a l'aparador.

noemí guillem

2008-02-23T16:56:00.000+01:00

En Miquel Solís i els seus quadres van canviar per un temps el petit estudi de Malgrat per una prestigiosa sala d’art de Nova York. El passat 27 d’abril, el pintor inaugurava l’exposició “BCN&NY” a la Nour Foundation, a Manhattan, enmig del caos urbà que tant li agrada captar amb les seves paletes i pinzells. També l’envoltaven les mirades d’enveja dels centenars de milers d’artistes novaiorquesos que no aconsegueixen una sala de la “Nour” ni pagant. En Miquel exposava amb la mataronina Anna Duran, a qui va triar per compartir espai. L’experiència va ser un èxit. Solís va vendre 23 obres de les 33 –entre pintures i dibuixos- que s’hi va endur. A més, l’estada li va servir per fer importants contactes comercials. En Miquel defensa amb humilitat que tot ha estat fruit de la sort: un novaiorquès que passa les vacances a Malgrat va deixar-se caure per la seva galeria, li van agradar els quadres, van xerrar, es van fer amics i li va prometre que mouria fils perquè el pintor pogués exposar a Nova York. I així va ser. Solís ja havia començat a pintar la ciutat el mes de novembre. Hi havia viatjat, se n’havia enamorat (fins a tal punt que no descarta establir-s’hi) i l’havia fotografiat a tort i a dret. Després, amb aquestes fotografies com a punt de partida, havia començat una sèrie de quadres plens del tràfec de la “city”. Quan va saber la bona nova, va decidir que els quadres de Nova York compartirien parets i serien comparats amb els que ja havia pintat de Barcelona. Tots plegats tenen la marca Miquel Solís -un realisme esquemàtic, el traçat de l’espàtula i l’ús d’una paleta limitada als colors bàsics-. En tots s’hi representen escenes urbanes plenes de taxis, peatons amb pressa i asfalt. Però Barcelona i Nova York es diferencien al primer cop d’ull, encara que sigui a distància. Nova York apareix en blaus i freda. Barcelona, en canvi, es pinta en ocres per captar la llum mediterrània. Ara Solís es concentra dins el seu taller de Malgrat en pintar més quotidianitats urbanes i, de tant en quant, es neguiteja. Té ganes de tornar a Nova York. De moment ja hi té pactada una altra exposició per l’any que ve.

julio baldeón

2008-02-23T16:49:00.001+01:00

Este viernes se inauguró en Nueva York una exposición del pintor español Miquel Solís (Gerona, 1957). Ha llegado en silencio, quitándose vanagloria. No viene patrocinado por un museo, una diputación o un banco. Durante la apertura tampoco abundaron los canapés.
Su obra late en una galería del Upper West Side, junto a Harlem, lugar mestizo, bosque de piedra donde los fantasmas de West Side Story silban junto a chuchos con pedigrí, salseros, viejos borucuas, niñas de uniforme escolar, jugadores de soccer y señoras con botox. Cuando le llegó el momento de largar en el micrófono casi tartamudea. Frente a quienes alambican teorías, el girondese, hijo de andaluces, sonrió y dió las gracias. Contra el tópico culto, pintura a machetazos.
La clave de la exposición hay que buscarla en Dafnis, salmantino empadronado en Queens. Descubrió a Solis en Malgrat, Gerona. Comentó la posibilidad de buscarle sala en Manhattan, copada dentro de nada por Richard Serra. Informático de profesión, Dafnis ofrecía entusiasmo, y poco más. A diario decenas, cientos de pintores, buscan lo mismo.
Algunas galerías olisquean la sangre; hacen su agosto. Aceptan exponer, siempre que el artista pague todo (traslado de cuadros, etc). Mínimo 6.000 dólares, y un tanto por ciento por obra vendida. Contra pronóstico, Dafnis reventó la banca. Gracias a él las obras de Solís, más de 30 años como pintor profesional, pueden verse en NY. Mérito doble en una ciudad harta de genios penúltimos y exposiciones faraónicas.
Solís pasó la adolescencia interno en diversos colegios. Quienes lo conocen afirman que con las historias que cuenta "habría material suficiente para rodar la segunda parte de la Mala educación de Almodóvar". Autor autodidacta, ha ejercido de pintor callejero, a tanto el retrato. La inmortalidad le suena a camelo. En lugar de psicoanalizarse, hacer pucheros o caretas, despliega NY-BCN. Homenaje doble, a Nueva York y Barcelona, enamora con cortesía.
Su catálogo de asfaltos, bicicletas, cartones, andamios, autobuses y taxis canta entre el hiperrealismo rebajado y un esquematismo pop, pasando a Matisse por el tamiz de Antonio López. Ofrece visiones de Nueva York limpias, despojadas de frases hechas. Tiene la geometría justa, la anemia de cielo y el vértigo de un territorio de vuelta. Evita el costumbrismo sin aspavientos. Otorga al conjunto un sabor peculiar, donde la figuración minuciosa abre ventanas a la abstracción (visible, por ejemplo, en los tramos de suelo).
En Barcelona, por contra, brotan los ocres, puro Mediterráneo. Ambas ciudades quedan hermanadas por un fulano que pinta a borbotones y mira hacia abajo, para beberse de un trago la tumultuosa licorería del mundo. Francec Galí dijo de él que maneja "Un lenguaje objetivo, de clara raíz postimpresionista, que conoce, no obstante, peculiaridades según los motivos que traduce en imágenes pictóricas".
Vestido de negro y rojo, parecía un flamenco en Casa Patas, aunque en realidad sea un peatón de la historia que encontró su doblón de oro en “el movimiento de la gente, los coches, las calles”. Se comporta en público con modales de terciopelo y deja en los pinceles la elocuencia divina que Baudelaire reclamaba al poeta. Tiene empaque de gran pintor, influencias múltiples y voz propia, dinámica y punzante.

benvinguda

2008-01-24T20:27:00.000+01:00

hola món!